Bé doncs, enceto el meu blog (tard, ho sé, però val més tard que mai) amb la recomanació d'una pel·lícula que em va cridar l'atenció en el seu moment i que ara fa dies em va tornar a venir a la ment.
La pel·lícula és Clockwork orange( La taronja mecànica), dirigida i produïda per Stanley Kubrick, i basada en la novel·la d'Anthony Burgess.
El que voldria destacar no és la pel·lícula en si, sinó el tema que tracta:
Un adolescent, junt amb altres nois, sota els efectes de les drogues, es dediquen a la ultraviolència (violacions, abusos, humiliacions a grups més dèbils i baralles amb altres grups de joves).
Després de fer greus atacs contra gent innocent ( entren a les cases i apallissen als més indefensos, violen a les dones, recorren a la destrucció per divertir-se, assassinen...) el jove protagonista acaba topant amb la policia després de que els seus amics el deixin penjat en una violació d'una dona i en l'asssassinat del seu marit. D'aquesta manera és empresonat, i per poder reduïr la seva condemna es disposa a ser sotmès voluntariament al "Tractament Ludovic," un tractament experimental que proposa el govern, el qual consisteix a veure pel·lícules de vídeo molt violentes, acompanyades d'una melodia concreta, la novena simfonia de Beethoven (que apliquen com a forma de càstig ja que és una simfonia que el noi adora) mentre se'l droga amb substàncies que li produeixen efectes repulsius per tal de condicionar la seva resposta davant la violència. Això seria una tècnica de condicionament clàssic, relacionada amb l'associació d'estímuls (Paulov), ja que el tractament obliga a associar al pacient les escenes violentes, les quals provoquen un estat de nervis i angoixa interna, amb una melodia concreta ( en aquest cas de Beethoven) i a més afegint-li l'efecte de les drogues que alteren el seu estat psíquic-físic i que li desencadenen aquests efectes repulsius per al condicionament.
Després de ser sotmès a aquesta tècnica, la seva vida queda destruïda; tant participar en la violència com sentir la melodia de Beethoven, li provoca una forta reacció (nàusees i nerviosisme). Aquests serien els efectes a nivell psíquic i físic del condicionament que se li ha aplicat. A més, és rebutjat pels seus pares i pels seus amics, i una antiga víctima el segresta i el tortura obligant-lo a escoltar la melodia de Beethoven. Amb això vol fer-li al jove un turment tant gran que hagi de recórrer al suicidi; així el "Tractament Ludovic" seria rebutjat per l'opinió pública i de rebot afectaria al govern, objectiu que persegueix el segrestador a més de la venjança. Aquestes serien les conseqüències a nivell social i del seu entorn dels efectes psíquics que li ha causat el condicionament.
D'aquesta manera l'adolescent intenta suicidar-se, però sense èxit davant la seva intenció, és ingressat a l'hospital el qual recorre a tornar-li a aplicar el tractament per descondicionar-lo. El tractament de condicionament comporta efectes molt negatius per el pacient, cosa que fa necessari el descondicionament.
Respecte la pel·lícula en concret i personalment, crec que és molt dura la tècnica que se li aplica al protagonista ja que d'una forma tant senzilla i si ens ho mirem amb uns ulls una mica innocents, sembla impossible que la visió d’unes escenes de violència combinades amb els efectes d’una droga i amb una música concreta, es pugui canviar la conducta d’una persona. A més, trobo fort que sigui el govern el que aplica aquest experiment que utilitza mètodes que podríem considerar inhumans fins i tot ( mirar enllaç de vídeo*). Malgrat això, ens mostra clarament una forma de condicionament-descondicionament.
Amb aquesta pinzellada molt general sobre la Taronja mecànica acabo el meu primer post en aquest blog, que de ben segur que em i ens servirà per aprendre i contrastar idees i maneres de veure la vida, espero que només acadèmicament sinó per el propi creixement personal.
També voldria recomanar la pel·lícula a aquells que encara no l’hagueu vista, ja sigui per entendre una mica més aquest blog i també perquè la considero interessant.
La pel·lícula és Clockwork orange( La taronja mecànica), dirigida i produïda per Stanley Kubrick, i basada en la novel·la d'Anthony Burgess.
El que voldria destacar no és la pel·lícula en si, sinó el tema que tracta:
Un adolescent, junt amb altres nois, sota els efectes de les drogues, es dediquen a la ultraviolència (violacions, abusos, humiliacions a grups més dèbils i baralles amb altres grups de joves).
Després de fer greus atacs contra gent innocent ( entren a les cases i apallissen als més indefensos, violen a les dones, recorren a la destrucció per divertir-se, assassinen...) el jove protagonista acaba topant amb la policia després de que els seus amics el deixin penjat en una violació d'una dona i en l'asssassinat del seu marit. D'aquesta manera és empresonat, i per poder reduïr la seva condemna es disposa a ser sotmès voluntariament al "Tractament Ludovic," un tractament experimental que proposa el govern, el qual consisteix a veure pel·lícules de vídeo molt violentes, acompanyades d'una melodia concreta, la novena simfonia de Beethoven (que apliquen com a forma de càstig ja que és una simfonia que el noi adora) mentre se'l droga amb substàncies que li produeixen efectes repulsius per tal de condicionar la seva resposta davant la violència. Això seria una tècnica de condicionament clàssic, relacionada amb l'associació d'estímuls (Paulov), ja que el tractament obliga a associar al pacient les escenes violentes, les quals provoquen un estat de nervis i angoixa interna, amb una melodia concreta ( en aquest cas de Beethoven) i a més afegint-li l'efecte de les drogues que alteren el seu estat psíquic-físic i que li desencadenen aquests efectes repulsius per al condicionament.
Després de ser sotmès a aquesta tècnica, la seva vida queda destruïda; tant participar en la violència com sentir la melodia de Beethoven, li provoca una forta reacció (nàusees i nerviosisme). Aquests serien els efectes a nivell psíquic i físic del condicionament que se li ha aplicat. A més, és rebutjat pels seus pares i pels seus amics, i una antiga víctima el segresta i el tortura obligant-lo a escoltar la melodia de Beethoven. Amb això vol fer-li al jove un turment tant gran que hagi de recórrer al suicidi; així el "Tractament Ludovic" seria rebutjat per l'opinió pública i de rebot afectaria al govern, objectiu que persegueix el segrestador a més de la venjança. Aquestes serien les conseqüències a nivell social i del seu entorn dels efectes psíquics que li ha causat el condicionament.
D'aquesta manera l'adolescent intenta suicidar-se, però sense èxit davant la seva intenció, és ingressat a l'hospital el qual recorre a tornar-li a aplicar el tractament per descondicionar-lo. El tractament de condicionament comporta efectes molt negatius per el pacient, cosa que fa necessari el descondicionament.
Respecte la pel·lícula en concret i personalment, crec que és molt dura la tècnica que se li aplica al protagonista ja que d'una forma tant senzilla i si ens ho mirem amb uns ulls una mica innocents, sembla impossible que la visió d’unes escenes de violència combinades amb els efectes d’una droga i amb una música concreta, es pugui canviar la conducta d’una persona. A més, trobo fort que sigui el govern el que aplica aquest experiment que utilitza mètodes que podríem considerar inhumans fins i tot ( mirar enllaç de vídeo*). Malgrat això, ens mostra clarament una forma de condicionament-descondicionament.
Amb aquesta pinzellada molt general sobre la Taronja mecànica acabo el meu primer post en aquest blog, que de ben segur que em i ens servirà per aprendre i contrastar idees i maneres de veure la vida, espero que només acadèmicament sinó per el propi creixement personal.
També voldria recomanar la pel·lícula a aquells que encara no l’hagueu vista, ja sigui per entendre una mica més aquest blog i també perquè la considero interessant.
*Enllaç de vídeo d'un esqueix del "Tractament Ludovic" de la pel·lícula CLOCKWORK ORANGE, 1971 Regne Unit.
http://www.youtube.com/watch?v=44jhgOdPnwM Condicionament clàssic.
FINS LA PRÒXIMA!
Anna Roma Vall
Anna Roma Vall
