L'aigua emmagatzema sentiments i conciència.

En el post d'avui parlaré entorn del poder curatiu de l'aigua, a través de dos llibres que he trobat interessants: Mensajes del agua, de Masaru Emoto i la posterior edició El poder curativo del agua, de Masaru Emoto i Jürgen Fliege, on es fa una aproximació a la relació de l'aigua amb la salut.

Masaru Emoto (nascut el 1943 a Japó) és Doctor diplomat i llicenciat en Medicina Alternativa per la Universitat Internacional Oberta, s'ha dedicat a la investigació dels tipus d'aigua; l'aigua del cos humà, l'aigua de la vida quotidiana, l'aigua de la Terra, des d'un aspecte més personal humà no pas tant científic. Intenta descobrir el misteri de l'aigua després de descobrir l'Analitzador de Resonància Magnètica. Continua amb experiments creatius basats en la creencia de que els cristalls d'aigua reflexen l'essència de la vida.


A través dels dos llibres que us he recomanat, Emoto deixa clar el seu estudi sobre el scanvis en les mol·lècules d'aigua.

El nostre cos està format per un 70-90% d'aigua i la superfície de la terra també en té cap a un 70%. Partint d'això, podem considerar que l'aigua està viva, i a través dels experiments d'Emoto i Fliege s'evidencia que els nostres pensaments i emocions, així com les paraules que pronunciem actuen sobre les mol·lècules d'aigua demostrant que la conciència afecta a la matèria.

Així doncs, l'aigua cel·lular d'una persona pot reestructurar-se harmònicament per resonància tan sols bebent aigua (sana).
Aquesta exploració de les forces curatives de l'aigua, analitzen amb precisió el missatge específic de cada cristall, segons els sentiments als que ha estat exposada en el pla vibratori.


Per veure els canvis mol·leculars de l'aigua, Emoto va fer un experiment; va utilitzar 0.5 cm3 d'aigua en 50 plaques de Petri, va congelar aquestes plaques a -25ºC durant 3 hores. Va agafar aquestes mostres congelades i les va posar a una nevera a -5ºC sota un microscopi amb una càmera i va anar fent fotografies de cada una de les 50 gotes d'aigua.

Primer, va fer fotos de l'aigua en la que no havien introduït cap informació, i després a l'aigua amb informació, així va poder comparar les fotografies i, per exemple, en la projecció de la sensació d'Amor i Gràcies a l'aigua, els cristalls eren preciosos, d'aquesta manera l'aigua estavaen pau.

Mol·lècula d'aigua després
de la projecció positiva
Gràcies.





En canvi, les mol·lècules d'aigua amb projeccions de paraules negatives, no eren figures harmòniques sinó estructures amorfes i fosques.
També es veien les diferències d'estructures mol·leculars en gotes d'aigües de salts i fonts de muntanyes, on les estructures eren cristal·lines i més harmòniques, en comparació amb aigües contaminades i estancades, on els cristalls eren més deformats i distorcionats. O bé en aigües exposades a música clàssica, on les formes eren més delicades i simètriques en comparació amb aigües exposades a músiques amb lletres tristes o músiques estridents, on les estructures eren caòtiques i fragmentades.

Mol·lècula d'aigua contaminada.

cristalls harmònics d'un manantial.

Mol·lècula d'aigua
exposada a música clàssica.

Mol·lècula d'aigua
exposada a música heavy.

D'aquesta manera, s'ha comprovat que algunes patologies o simplement factors negatius que adoptem (estrès, malestar, malhumor..) són deguts a prendre aigua en males condicions ( aigues brutes, no depurades, estancades). Per altra banda, tot això es pot curar bebent aigua sana, és a dir, la que forma cristalls harmònics.

Així doncs, l'aigua és sensible al seu entorn i perqè l'aigua sigui sana, ha d'estar en contacte amb bones vibracions.

En base a això i sabent, com hem dit, que estem formats per una alta proporció d'aigua i el nostre planeta també, seria bo prendre'n consciència i pensar en millorar el tracte humà entre nosaltres mateixos, no només a nivell de fets i gestos, sinó en l' intercanvi de paraules, emocions i sentiments.



Aquí us deixo un vídeo d'un esqueix del film-documental ¿Y tu qué sabes?, dirigida per tres integrants de l'Escola Ramtha (Escola de saviesa antiga), que combina entrevistes d'estil documental i algunes nocions generals de la física quàntica, i que a través de la ficció proposa el fet de que la consciència pugui modificar la realitat material.
En aquest film es plantegen les investigacions de Masaru Emoto juntament amb les opinions i actuacions d'altres físics i científics.

http://www.youtube.com/watch?v=FvzTNhVb9Y4

Val la pena mirar-la, de la mateixa manera que els llibres que he citat al principi.

Sempre va bé veure les diferents perspectives de la vida i interessar-se per noves idees i teories que puguin sorgir, encara que potser al final no et posicionis cap a aquestes o no hi estiguis del tot d'acord.

Fins el pròxim post,


Anna