Trobo molt interessants els capítols del programa Redes dirigit i presentat per l'Eduard Punset.
Aquest cop vull recomanar aquest programa perquè realment tracta temes molt interessants!
En aquest post vull destacar el capítol sobre l'existència del temps: El tiempo no existe.
Es parla de si existeix o no el temps. En Julian Barbour, un físic i escriptor del Regne Unit, planteja la seva opinió: la inexistència del temps.
Parla de que el temps podria ser una il·lusió, per tant no es podria considerar una cosa real. El present, el passat i el futur són il·lusions.
Ja un dels primers dubtes de la humanitat van ser: què és l'espai i què és el temps?
Amb les ulleres de Barbour, podem considerar que l'univers és estàtic, el temps no existeix i el moviment podria considerar-se tan sols una il·lusió.
Pel que fa al temps, no n'hi ha. Però llavors com s'expliquen tots aquests canvis físics i no tan físics? Com una persona pot anar-se fent gran si el temps no existeix?
Doncs la resposta està precisament en aquests canvis; les transformacions de les coses són els indicadors d'aquest concepte que tenim de -temps-, el que veiem només són aquests canvis. Els segons que considerem quan parlem de segons, són allò que hi ha entre un passat i un present.
Cal dir que les coses succeeixen unes després de les altres, tot passa d'una manera unidireccional. D'aquesta manera, el cervell no percep el pas del temps sinó les diferències entre un estat actual i un estat anterior que recorda. Per tant, la història de cadascú, la experiència, és gràcies als records que som capaços d'emmagatzemar en la nostra ment.
Julian Babour parla de càpsules de temps que té el nostre cervell. Aquestes càpsules guarden els records i ens permeten guardar les experiències i que correlacionem a través de la memòria allò que vem fer de petits amb on som ara. Tot això ho interpreta la ment. El cervell processa informació, ho ordena i elabora una història ( la nostra pròpia història). Això també passa amb el moviment; quan percebem moviment és en realitat una il·lusió que crea al cervell
Per altra banda, la naturalesa crea la impressió de que el temps passa i existeix. De fet, la naturalesa té aquesta propietat; tots envellim al mateix tempsi ho fem junts. D'aquesta manera sembla que hi hagi un marc de temps en el qual ens desenvolupem, però en realitat es podria considerar només una manera d'explicar com esdevenen els canvis o de crear un marc on situar-nos a l'hora d'organitzar el que fem i el que ens passa, la nostra vida.
Tot plegat costa d'entendre i assimilar, i molt sovint si penses en nosaltres, en la vida, en la relació entre aquests i l'espai, l'univers, el moviment, el temps... no arribes a cap conclusió, o si hi arribes no t'hi acabes posicionant completament, perquè avui, potser tens ganes de creure en això i mirar-t'ho amb uns ulls i veure-ho blanc, però demà potser el color haurà canviat...
O potser tan sols és qüestió de Temps.. O no..
Aquest cop vull recomanar aquest programa perquè realment tracta temes molt interessants!
En aquest post vull destacar el capítol sobre l'existència del temps: El tiempo no existe.
Es parla de si existeix o no el temps. En Julian Barbour, un físic i escriptor del Regne Unit, planteja la seva opinió: la inexistència del temps.
Parla de que el temps podria ser una il·lusió, per tant no es podria considerar una cosa real. El present, el passat i el futur són il·lusions.
Ja un dels primers dubtes de la humanitat van ser: què és l'espai i què és el temps?
Amb les ulleres de Barbour, podem considerar que l'univers és estàtic, el temps no existeix i el moviment podria considerar-se tan sols una il·lusió.
Pel que fa al temps, no n'hi ha. Però llavors com s'expliquen tots aquests canvis físics i no tan físics? Com una persona pot anar-se fent gran si el temps no existeix?
Doncs la resposta està precisament en aquests canvis; les transformacions de les coses són els indicadors d'aquest concepte que tenim de -temps-, el que veiem només són aquests canvis. Els segons que considerem quan parlem de segons, són allò que hi ha entre un passat i un present.
Cal dir que les coses succeeixen unes després de les altres, tot passa d'una manera unidireccional. D'aquesta manera, el cervell no percep el pas del temps sinó les diferències entre un estat actual i un estat anterior que recorda. Per tant, la història de cadascú, la experiència, és gràcies als records que som capaços d'emmagatzemar en la nostra ment.
Julian Babour parla de càpsules de temps que té el nostre cervell. Aquestes càpsules guarden els records i ens permeten guardar les experiències i que correlacionem a través de la memòria allò que vem fer de petits amb on som ara. Tot això ho interpreta la ment. El cervell processa informació, ho ordena i elabora una història ( la nostra pròpia història). Això també passa amb el moviment; quan percebem moviment és en realitat una il·lusió que crea al cervell
Per altra banda, la naturalesa crea la impressió de que el temps passa i existeix. De fet, la naturalesa té aquesta propietat; tots envellim al mateix tempsi ho fem junts. D'aquesta manera sembla que hi hagi un marc de temps en el qual ens desenvolupem, però en realitat es podria considerar només una manera d'explicar com esdevenen els canvis o de crear un marc on situar-nos a l'hora d'organitzar el que fem i el que ens passa, la nostra vida.
Tot plegat costa d'entendre i assimilar, i molt sovint si penses en nosaltres, en la vida, en la relació entre aquests i l'espai, l'univers, el moviment, el temps... no arribes a cap conclusió, o si hi arribes no t'hi acabes posicionant completament, perquè avui, potser tens ganes de creure en això i mirar-t'ho amb uns ulls i veure-ho blanc, però demà potser el color haurà canviat...
O potser tan sols és qüestió de Temps.. O no..
Deixo el vídeo sencer d'aquest capítol! Val molt la pena! Com també altres capítols que parlen de coses ben diferents... que estan tots a internet.
És molt interessant tot el que hi diu en Punset!
http://www.guba.com/watch/3000109322/Redes-El-tiempo-no-existe
És molt interessant tot el que hi diu en Punset!
http://www.guba.com/watch/3000109322/Redes-El-tiempo-no-existe
I us animo a seguir el programa que el fan cada dimecres a les 19:30 i els diumenges a les 21:00 per tele2.
Fins aviat!
"Si penses en nosaltres, en la vida, en la relació entre aquests i l'espai, l'univers, el moviment, el temps... no arribes a cap conclusió, o si hi arribes no t'hi acabes posicionant completament, perquè avui, potser tens ganes de creure en això i mirar-t'ho amb uns ulls i veure-ho blanc, però demà potser el color haurà canviat...
ResponEliminaO potser tan sols és qüestió de Temps.. O no.."
Anna aquest paragraf final m'ha encantat! és profund i et fa pensar com una paranoia sorgida d'un racó de la ment que no et pots treure del cap.
Deixant aquest paràgraf final de banda el tema és interessantíssim! tot aquest tema de com funciona el temps l'espai o fins i tot si aquests conceptes existeixen realment em sembla apassionant i els psicòlegs a més de físics i matemàtics tenim molt a dir sobre el tema, al cap i a la fi el temps com tu comentes no és res més que una percepció genereda per la ment, i que estudiem els psicòlegs sinó la ment?
De veritat molt bona entrada i la recomanació de Redes és sens dubte molt encertada, és un programa ple de reportatges interessant i curiosos que resolen molts dubtes vitals però també en generen molts d'altres mentre el veus, en resum un programa que omple la curiositat i te'n genera, una qualitat la curiositat d'allò més inusual i sens dubte necessària per a la nostre futura professió!
Ai Arnau! gràcies primer de tot!
ResponEliminai sí.. tens raó, de fet els pensaments que tenim de totes totes totes les coses venen de la ment!
també estic d'acord amb això de que aquests tipus de reportatges a més de ser interessants creen molts dubtes i et fan pensar molt en les coses...
de vegades un s'ha de controlar quan es veu desbordat amb tot això d'aquest món que costa tant d'entendre...
bé,.. millor avui no pensaré més en tot això. Si de cas hi reflexionaré un altre moment, ara estic molt cansada i necessito no pensar(aquests dies d'examens ja se sap.. com et queda el cap!)
passa molt bona nit
fins demà!