Fa dies vaig llegir un article de la Dra. Susana Martínez-Conde, directora del Laboratori de Neurociència Visual ( Barrow Neurological Institute) de Phoenix, als EUA.
A l'article, plantejava que les tècniques i principis desenvolupats per mags i ilusionistes podrien ser útils per manipular l'atenció i la consciència a l'hora de tractar diferents malalties neurodegeneratives.
Actualment aquesta doctora treballa amb mags i neurocientífics; estan investigant si podrien aprofitar tècniques del món de la màgia per afrontar algunes malalties neurodegeneratives com per exemple l'Alzheimer i també tractar pacients amb limitacions cognitives provocades per traumatismes.
Martínez -Conde creu que amb l'experiència dels mags, que prové de milers d'anys, es podran aprendre coses molt importants sobre els mecanismes bàsics del processament neural.
El que farà entendre quines són les bases neurals serà saber exactament com funciona la màgia en el cervell del públic, que és el que fa que funcioni.
L'objectiu serà intentar d'entendre com funcionen aquests processos i el que poden explicar aquests sobre el funcionament del cervell normal.
De tota manera, no es creu que es puguin restaurar les funcions que s'han perdut en els pacients amb limitacions cognitives, però si que serà possible que aquests aprofitin al màxim els recursos cognitius i atencionals que encara tenen disponibles, cosa que portaria a un aument de la qualitat de vida dels pacients. A més, es creu que aquests coneixements podrien aprofitar-se en el món de l'educació; per millorar l'atenció dels alumnes.
La mateixa maquinària neural que interpreta les entrades sensorials també crea els pensaments, la imaginació i els somnis, de manera que el món que interpreta el cervell de la realitat i de la imaginació, tenen la mateia base física.
El cervell construeix la realitat de cada persona, de manera que els records que es tenen, cada persona coneguda, cada objecte observat i cada experiència viscuda, són "fruit de la imaginació".
El que passa quan experimentem una il·lusió, la realitat que construeix el cervell o l'experiència subjectiva de la realitat de cadascú que construeix el cervell, mai es correspon de manera exacta amb la realitat física del món exterior a nosaltres.
Cal saber que té la mateixa base neural un somni o una experiència recordada o una experiència que se sent en aquest mateix moment, per això existeix una gran semblança des del punt de vista de la persona que experimenta aquests diferents tipus de sensacions.
En la realitat física, el cervell no pot arribar a copsar i processar cada petit aspecte de cada petit detall de l'estimulació visual, auditiva o olfactiva que arriba als sentits; el cervell moltes vegades omple els buits que es creen en la percepció i així arriba a percepcions que no corresponen totalment amb la realitat.
Això no significa que el cervell enganyi sinó que amb els recursos que té realitza unes funcions que han evolucionat durant milions i milions d'anys i han suposat una avantatge adaptativa molt rellevant; abans les il·lusions eren considerades com errors en la percepció però avui en dia es pot veure que moltes d'aquestes il·lusions visuals en realitat són una avantatge i poden haver millorat les possibilitats de supervivència, fins i tot.
Respecte la MÀGIA, és important tenir en compte les espectatives o prejudicis previs que l’espectador té o pot crear el mag en el momento de fer un truc; tot això determinarà quina serà l’experiència subjectiva del truc de màgia, cosa que no serà accidental sinó una cosa que el mag intentarà desenvolupar.
A més, el mag no intenta enganyar la vista quan fa un truc d’il·lusionisme sinó que enganya el cervell. No els interessa dirigir o desviar la mirada de l’espectador perquè el més important és on aquest centra l’atenció. Un espectador pot estar mirant un joc de màgia però no veurà la trampa ( el truc) perquè encara que tingui els ulls situats en el lloc i en el momento adequats, l’atenció pot estar centrada en un altre lloc. D’aquesta manera ens pensem que la màgia existeix de debò.
Per entendre-ho, el que es tracta és de que si t’ensenyen un objecte amb una mà (punt A) , tu et fixes amb l’objecte en aquest punt A, i un cop l’objecte ha estat llençat i cau a l’altra mà ( punt B), et fixes amb el punto n ha acabat l’objecte (B). El recorregut de A a B no l’has pogut veure, no has pogut captar cada minúscul detall de l’objecte en passar d’un lloc a un altre. D’aquesta manera el cervell ha estat capaç d’omplir els buits que no pot percebre i saber que l’objecte ha passat en aquella direcció i no pas en una altra.
Trobo genial que a través de modalitats com la màgia, es puguin fer activitats i avançar en camps completament diferents com poden ser les neurociències!
A l'article, plantejava que les tècniques i principis desenvolupats per mags i ilusionistes podrien ser útils per manipular l'atenció i la consciència a l'hora de tractar diferents malalties neurodegeneratives.
Actualment aquesta doctora treballa amb mags i neurocientífics; estan investigant si podrien aprofitar tècniques del món de la màgia per afrontar algunes malalties neurodegeneratives com per exemple l'Alzheimer i també tractar pacients amb limitacions cognitives provocades per traumatismes.
Martínez -Conde creu que amb l'experiència dels mags, que prové de milers d'anys, es podran aprendre coses molt importants sobre els mecanismes bàsics del processament neural.
El que farà entendre quines són les bases neurals serà saber exactament com funciona la màgia en el cervell del públic, que és el que fa que funcioni.
L'objectiu serà intentar d'entendre com funcionen aquests processos i el que poden explicar aquests sobre el funcionament del cervell normal.
De tota manera, no es creu que es puguin restaurar les funcions que s'han perdut en els pacients amb limitacions cognitives, però si que serà possible que aquests aprofitin al màxim els recursos cognitius i atencionals que encara tenen disponibles, cosa que portaria a un aument de la qualitat de vida dels pacients. A més, es creu que aquests coneixements podrien aprofitar-se en el món de l'educació; per millorar l'atenció dels alumnes.
La mateixa maquinària neural que interpreta les entrades sensorials també crea els pensaments, la imaginació i els somnis, de manera que el món que interpreta el cervell de la realitat i de la imaginació, tenen la mateia base física.
El cervell construeix la realitat de cada persona, de manera que els records que es tenen, cada persona coneguda, cada objecte observat i cada experiència viscuda, són "fruit de la imaginació".
El que passa quan experimentem una il·lusió, la realitat que construeix el cervell o l'experiència subjectiva de la realitat de cadascú que construeix el cervell, mai es correspon de manera exacta amb la realitat física del món exterior a nosaltres.
Cal saber que té la mateixa base neural un somni o una experiència recordada o una experiència que se sent en aquest mateix moment, per això existeix una gran semblança des del punt de vista de la persona que experimenta aquests diferents tipus de sensacions.
En la realitat física, el cervell no pot arribar a copsar i processar cada petit aspecte de cada petit detall de l'estimulació visual, auditiva o olfactiva que arriba als sentits; el cervell moltes vegades omple els buits que es creen en la percepció i així arriba a percepcions que no corresponen totalment amb la realitat.
Això no significa que el cervell enganyi sinó que amb els recursos que té realitza unes funcions que han evolucionat durant milions i milions d'anys i han suposat una avantatge adaptativa molt rellevant; abans les il·lusions eren considerades com errors en la percepció però avui en dia es pot veure que moltes d'aquestes il·lusions visuals en realitat són una avantatge i poden haver millorat les possibilitats de supervivència, fins i tot.
Respecte la MÀGIA, és important tenir en compte les espectatives o prejudicis previs que l’espectador té o pot crear el mag en el momento de fer un truc; tot això determinarà quina serà l’experiència subjectiva del truc de màgia, cosa que no serà accidental sinó una cosa que el mag intentarà desenvolupar.
A més, el mag no intenta enganyar la vista quan fa un truc d’il·lusionisme sinó que enganya el cervell. No els interessa dirigir o desviar la mirada de l’espectador perquè el més important és on aquest centra l’atenció. Un espectador pot estar mirant un joc de màgia però no veurà la trampa ( el truc) perquè encara que tingui els ulls situats en el lloc i en el momento adequats, l’atenció pot estar centrada en un altre lloc. D’aquesta manera ens pensem que la màgia existeix de debò.
Per entendre-ho, el que es tracta és de que si t’ensenyen un objecte amb una mà (punt A) , tu et fixes amb l’objecte en aquest punt A, i un cop l’objecte ha estat llençat i cau a l’altra mà ( punt B), et fixes amb el punto n ha acabat l’objecte (B). El recorregut de A a B no l’has pogut veure, no has pogut captar cada minúscul detall de l’objecte en passar d’un lloc a un altre. D’aquesta manera el cervell ha estat capaç d’omplir els buits que no pot percebre i saber que l’objecte ha passat en aquella direcció i no pas en una altra.
Trobo genial que a través de modalitats com la màgia, es puguin fer activitats i avançar en camps completament diferents com poden ser les neurociències!
Anna
No hauria dit mai que mags i científics anirien de la mà, sembla una paradoxa, però gràcies al teu post sé que és real i essent com és per una bona causa benvingut sigui.
ResponEliminaCom acostumes a fer,aquest es un post de tema sorprenent i ben documentat espero que continuís fent el blog encara que ja no sigui "obligatori", jo em continuaré passant a veure amb que em sorprens a la próxima entrada Anna!
Molt curiós, Anna!
ResponElimina