Examens i ansietat...

Molt sovint, en època d'examens et trobes amb l'aigua fins al coll.
Intentes agafar'tho de la millor manera però, de vegades, per culpa d'altres coses i preocupacions (ni que siguin petites i ridícules) que tens al cap, arribes a pensar que estàs perdut, que no pots més, que ja no et queden forces per continuar, que no en tens ganes i que "perquè ara m'he de saber això si no em servirà de res"?
Però el temps per desgràcia (o per bé!) no el podem aturar, tot segueix el seu curs i d'aquesta manera, arribem a l'examen.
Ara bé, un cop l'has fet, ets feliç.. molt feliç! Que tonta has set de preocupar-te tant per una tonteria tant gran!
La vida és maca! Fins i tot el cel es veu més brillant i l'aire és netíssim!

Doncs bé, avui reflexiono una mica sobre aquest estrés que provoca fer una cosa senzilla (perquè ni molt menys t'hi jugues la vida!) com un examen, per exemple.

L'ansietat és una reacció davant l'anticipació d'alguna cosa estressant i això hem de tenir en compte que afecta tant al cos com a la ment.
Quan algú està estressat, el seu cos allibera adrenalina que el prepara per reaccionar davant del perill ( reacció de lluita o fugida). Això és el que ens provoca molt sovint la suor (l'explicació de la calor extrema que patim a la classe durant els examens ..) i l'acceleració del ritme cardíac i de la respiració.

Mentalment, quan tens aquest neguit que et provoquen els examens ( els pensaments de: i si no aprovo? i si no me'n surto? i si em bloquejo?) tot plegat farà que perdem la concentració i encara estiguem més nerviosos.

A més, l'ansietat que pateixes es pot convertir en un circle viciós: quan més et centres en les coses dolentes, més ansietat tens i més malament et sents i això encara et fa pensar en coses més dolentes que t'aporten més ansietat ...

He llegit que les persones que tendeixen a preocupar-se molt per les coses, que hi donen moltes voltes a tot o que són molt perfeccionistes, tenen més probabilitats de tenir problemes d'ansietat. Aquestes persones són les que els hi costa sovint acceptar els seus propis errors o s'enfaden amb elles mateixes si no obtenen bones notes.
També poden estressar-se amb molta facilitat ( tot i que de vegades no en facin la cara) les persones que no han estudiat gens i aparenten tranquiles davant els examens.

L'ansietat davant els examens es pot convertir en un problema quan una persona s'estressa de tal manera que no pot controlar els seus nervis ja que vol donar el millor de si mateix.

A més l'estrès és un mecanisme d'avís del cos; t'ajuda a preparar-te per alguna cosa important.
Hi ha l'opció d'utilitzar-lo en benefici propi: en comptes de reaccionar lamentan-te i queixan-te per l'examen , pots adoptar una postura més activa; deixa que l'estrès actui com a l'eina que et recordi preparar-te bé l'examen amb antelació.

Ara bé, penso que el millor és l'auto-control ( que costa molt molt molt!) de nosaltres mateixos; penso que és molt millor saber com dominar les situacions i deixar l'estrès una mica de banda.

Per tant penso que cal ser positius per davant de tot en tot aquestes petites dificultats que ens presenta la vida!

I aprofito per donar ànims (que segur que no en sobren, si més no a mi)

Bona nit!